Una casa flotant en l’arrossal

Projectat en un terreny que antigament era un camp d’arròs, aquest habitatge s’adapta a un entorn amb risc d’inundació mitjançant una fonamentació flotant. Es crea un semisoterrani en forma de casc de vaixell i un petit puig, inspirat en la geografia del Baix Empordà, que aixeca la casa per protegir-la i millorar-ne les vistes.

L’edificació combina materials tradicionals amb una estètica contemporània. Amb dues altures i grans obertures, manté l’essència formal de la masia catalana. Inicialment, es va plantejar construir la façana nord amb pedra del Montgrí, un element present en tot el paisatge de la casa, però finalment es va optar pel totxo rústic.

L’organització interior respon a les necessitats específiques de la família. Un eix de circulació alterna i articula els diferents espais (estar, cuina, zona de pares i zona de fills) evitant la rigidesa d’un passadís convencional i integrant-se de manera fluida en els salons i les zones de convivència.